La Nit Folk arriba als vint anys. Potser vint no en són molts: amb vint anys som tan joves, ens queda tant per fer, tenim tant per davant...
Però els 20, per a un festival com el nostre, en són moltíssims, tota una vida.
Mentre la música i el ball continuen a la plaça, als peus del campanar, sota els penons i banderoles, quasi sense poder esquivar l'aljub de Quart, algú s'ha parat a descansar. Segurament li fan mal els peus (en portem vint anys ballant!, poca broma). Seu a la llum que la lluna projecta en un racó de la plaça, pren un respir mentre alleugera les espardenyes, quan algú se li acosta per darrere.
"Balles?"
"Balles?"
Potser els Vint, per a un Festival com el nostre en són molts. Potser és el moment d'un respir.
És clar, fins que algú estenga la mà i ens traga de nou a ballar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comentari